dimecres, 30 de desembre del 2009

Competència comunicativa



A una classe de COED l'Imma ens va repartir una fotocòpia que parla de la competència comunicativa.

Aquest concepte el podem definir segons Gumperz i Hymes, com la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tan el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.

Podem classificar la competència comunicativa en els sistemes primaris de comunicació i en els sistemes secundaris:

Els primaris són els qui inclouen la comunicació quotidiana, és a dir, una trucada, una carta, una notícia, etc.

En canvi, els secundaris inclouen els que són de major elaboració i complexitat. Es donen contextos amb un major nivell cultural: seminaris, àmbits científics o trobades literàries.


Els components de la competència comunicativa són els següents:

  • Competència lingüística/gramatical: es refereix al domini al codi lingüístic, que inclou el nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic.

  • Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús, com la situació dels participants, el propòsits, les normes i les convencions de la interacció.

  • Competència discursiva: tracta de l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere, i interpretar o produir textos coherents i cohesionats.

  • Competència estratègica: capacitat d'utilitzar la comunicació verbal i no-verbal per incrementar eficàcia, i així equilibrar alguna insuficiència en alguna altra competència.

Aquest document resulta interessant perquè parla d'elements de la llengua que no dominem, i és una bona oportunitat per aprofundir en aquest aspecte, el fet comunicatiu, tan important avui dia, i en la nostra, esperem, futura professió.

Treball col·laboratiu - Portàtil a les aules


En una de les primeres sessions de l'assignatura de TIC, vam exeprimentar amb l'aplicació Google Docs, que permet treballar conjunatment a diversos usuaris a distància. També ofereix la possibilitat de transportar diferents arxius, ja siguin treballs, imatges, etc, sense la utilització d'un llapis USB o cap altre mètode, ja que l'arxiu està penjat als documents propis de cadascú.

És ideal per fer treballs en grup, en els que sigui un problema trobar-se tots els membres. També per guardar-hi curiositats o altres documents interessants, i poder-los mostrar, quan, per exemple, visites a un amic.

Mitjançant aquest programa vam realitzar aquesta minipresentació, en la que el tema tractat és el de la introducció d'ordinadors portàtils a les aules. Un tema que ha generat molta polèmica, i que té tants defensors com detractors.


Bloc de notes de Google


Al principi de curs el Jorge ens va parlar d'un servei que oferia Google: el Notebook, o, en català, bloc de notes. Aquesta aplicació ens permet estar navegant i anar seleccionant aquella informació que ens interessi de manera ràpida i senzilla.

Una altra avantatge que proporciona és que aquesta informació és accessible des de qualsevol ordinador, amb la possibilitat també de compartir-la amb altres usuaris.

Pot resultar útil si, mentre estem navegant, descobrim enllaços que podrem visitar més tard. També ens ajudarà si estem interessats en comprar un producte, per exemple, un ordinador portàtil, i anem anotant al bloc de notes quins són els que més ens criden l'atenció.

En definitiva, Google Notebook és tan senzill com eficaç, i val la pena incorporar-lo a les nostres eines digitals per facilitar les nostres accions a la xarxa.

Google Reader

Una de les moltes aplicacions gratuïtes que hem conegut a l'assignatura de TIC ha estat la de Google Reader. Aquest programa dóna la possibilitat de subscriure's a diferents llocs web mitjançant els lectors RSS. Un cop has incorporat a la teva configuració les teves webs d'interès, apareixen automàticament a la teva adreça. A partir d'aquí pots classificar-les i organitzar-les com més interessi.

És de gran utilitat per estar informat a diari dels temes que més cridin l'atenció de l'usuari, com l'educació, política, economia, tecnologia, etc.

Per tant, si volem estar al dia de tot allò que succeeixi al voltant de l'educació, com per exemple, implantació de noves lleis, conflictes donats a les aules o resultats acadèmics trimestrals, serà l'eina ideal que ens permetrà satisfer les nostres necessitats.

Com parlar bé en públic


A l'assignatura de COED hem tingut una lectura obligatòria. Es tractava del llibre Com parlar bé en públic. Aquest llibre, com el seu títol bé indica, és una guia sobre com fer una bona exposició oral en públic. Els autors són la Joana Rubio i en Francesc Puigpelat.

Un dels punts més interessants del llibre és quan desmenteix quelcom que molta gent pensa: no és veritat que no es pugui aprendre a parlar en públic. Està clar que hi ha una part innata en cadascú que facilita o dificulta l'acte d'utilitzar una bona retòrica, però també n'hi ha una altra que es pot desenvolupar si es treballa amb esforç i dedicació.

També dóna tota mena de consells per:

  • controlar els inevitables nervis
  • connectar amb el públic
  • controlar la nostra veu
  • controlar els llenguatge no-verbal
  • fer un bon ús del silenci
  • ús correcte de la llengua
  • dominar els suports digitals
  • realitzar un bon guió
  • estructurar bé el discurs
  • utilitzar bones fórmules introductòries

En definitiva, ha estat un llibre que ha fet que canviés la meva visió sobre les intervencions orals en públics, i del qual escolliré consells sempre que sigui capaç. És tan recomanable com útil, i a molts els faria un favor llegir-se'l, ja que sovint veiem gent parlant en públic que manca de moltes de les coses que s'exposen aquí, mostra de que, si no cuidem com fer-ho, parlar en públic es pot convertir en un veritable desastre.

Exposició oral - Treball sobre el territori


El dia de la presentació del mòdul de Processos i contextos educatius II, l'Imma i el Jorge ens van parlar d'un treball que englobaria les dues assignatures que el conformen. Es tractava de fer una exposició oral, amb una durada d'entre sis i set minuts, basant-nos en un “territori”, i ajudant-nos dels suports multimèdia treballats a TIC.

El tema, com podeu veure, era molt ampli i poc concís. Per tant, gaudíem de gran llibertat per pensar-ne i escollir-ne un. No necessàriament havia de ser un barri, ciutat, o poble. El significat de territori en aquest treball era abstracte, és a dir, podíem escollir pràcticament qualsevol tema que es pogués analitzar i compartir amb els altres. També cal afegir que durant totes les exposicions avaluaríem els nostres companys, anotant els aspectes positius i negatius del seu treball i posada en escena.

Jo vaig formar parella amb la meva companya Sandra Castelnuovo, i el tema que vam cridar va ser el següent: Viure a una residència de la tercera edat. Els dos vam coincidir en la idea de basar el treball en un tema amb rerefons social i humà, i aquest va ser l'escollit.

A l'hora de realitzar el treball vam pensar que era interessant veure en primera persona com era la vida en un centre d'aquest tipus, i, després de buscar i moure'ns, la Residència Diagonal, al Passeig de Sant Joan de Barcelona, ens va obrir les seves portes. Allí vam realitzar una entrevista amb la directora del centre, que, amablement, ens va facilitar tota la informació que nosaltres crèiem necessària.

Més tard vam tenir la oportunitat de viure el testimoni d'una resident, la Senyora Maria, que, durant una llarga conversa, ens va donar el seu punt de vista sobre aquest centre i la seva estada allí.

Finalment, amb la presentació ja preparada, va arribar el dia d'exposar el nostre treball davant els dos professors i els companys de la classe en petit grup.

Casualment, va resultar l'última exposició oral del semestre, i, potser gràcies a l'experìencia adquirida en totes les anteriors, va resultar una estona on els nervis no van acaparar la meva ment. Em sentia força tranquil, segur de mi mateix, i conscient que la prèvia preparació del discurs facilitaria la comunicació amb el públic.

M'agradaria remarcar una frase que vam rescatar de la conversa amb la senyora Maria: aquí s'aprèn a comprendre una realitat diferent, és un altre món. Aquesta frase resumeix i defineix perfectament el títol del nostre treball, ja que explica com és viure a una residència de la tercera edat.

A continuació podeu veure una presentació molt semblant a la que vam realitzar, i en la que es va basar l'exposició. La oficial i definitiva es troba en la carpeta compartida del mòdul al blink.



Cibernàrium


Durant la setmana d'activitats extraordinàries vam assistir a una conferència al Cibernàrium. La conferència tractava sobre l'explicació del funcionament d'aquesta iniciativa a la ciutat de Barcelona. Aquest projecte consisteix en la creació d'un espai que té com a objectiu principal divulgar i fomentar la utilització de les noves tecnologies i de les eines més recents que ens ofereix internet.

Una de les característiques més destacables d'aquest espai és que rebre aquests cursos no comporta cap despesa econòmica. Per tant, hi trobem un ampli ventall d'activitats gratuïtes per a la nostra formació.

La oferta d'activitats no només se centra en la gent que es vol iniciar en aquest camp, sinó que també inclou cursos amb aplicacions de nivell professional, totes pensades per a gent en edat laboral.

Els horaris són totalment flexibles, i hi ha la possibilitat d'apuntar-se en períodes curts, trimestrals, per franges temàtiques, o simplement, escollint només allò que t'interessa o crida l'atenció.

Durant la conferència ens van repartir un full a cadascú, on hi havia noranta-quatre caselles. En elles havíem d'anotar si coneixíem o no tot un llistat de programes que pertanyen a la família de la web 2.0. En el meu cas, la majoria de respostes van ser, malauradament, que no, fet que em va fer reflexionar sobre si estava o no al dia de l'actualitat en la xarxa. La resposta era clara.

Més tard, vam visualitzar un vídeo, titulat Did you know?, molt interessant. Aquest vídeo, que us recomano fermament, i que teniu disponible al final d'aquesta entrada, mostra una sèrie de dades que fan prendre consciència de l'era de canvis que estem vivint sense adonar-nos-en del tot. El món avança a una velocitat vertiginosa, i no podem quedar-nos enrere, i menys, volent-nos dedicar a la professió per la qual estem estudiant. Finalment, després d'un descans, vam fer un debat general, on s'hi van poder intercanviar opinions i punts de vista, i acabar d'enriquir-nos de coneixement sobre les noves tecnologies.

Va ser una estona força interessant, on va haver-hi lloc per les sorpreses i per les reflexions. Com a nota anecdòtica vull citar els problemes tècnics d'àudio que van aparèixer en la introducció de la conferència, que van provocar certes rialles entre el públic pel seu efecte graciós.


Aquí podeu veure el vídeo del que us he parlat:

Blocosfera


A classe de TIC hem estudiat el concepte de blocosfera. Aquesta paraula significa la creació d'una xarxa entre els blocaires sobre un contingut temàtic, on editors i lectors participen de forma activa aportant enllaços d'interès, afegint comentaris, citar entrades d'altres blocs. Mitjançant aquesta interacció generada per la blocosfera es comparteix el coneixement i es globalitza la informació, permetent aprofundir en els temes i creant més interès sobre aquests.

Una exemplificació d'aquest concepte és el següent:

A classe vam realitzar un treball en grup sobre l'eyeos, del qual ja existeix una entrada. Més tard, vaig veure el bloc de la Marta, la qual ha aportat un article d'interès referent al tema. Jo cito la seva menció en el meu bloc, i d'aquest manera els meus lectors interessats en el tema també poden tenir accés a aquesta nova informació complementària. L'article el podeu llegir fent clic aquí.



dimarts, 29 de desembre del 2009

Visita al CEIP Pompeu Fabra


El passat dijous dia 20 de novembre vam visitar l'escola Pompeu Fabra, situada al barri de Sant Andreu de Barcelona. La visita va constar de dues parts. La primera va consistir en una àmplia explicació del funcionament i organització de l'escola i les seves activitats. Per introduir-nos en el tema la directora ens va donar les dades més generals sobre l'escola, com ara que alberga dos-cents vint-i-vuit alumnes, que el càrrec de direcció va rotant entre el professorat, que l'edifici actual tenia escassos set anys d'antiguitat, etc.

Una de les principals característiques del centre és que el currículum escolar està organitzat en projectes de treball. Cada trimestre se'n demana un. Això significa que els alumnes han d'elaborar un treball sobre un tema concret. El desenvolupament d'aquest document està distribuït en diferents fases. Primer cal triar el tema sobre el qual treballaran els alumnes. Són ells mateixos els qui en proposen i, amb l'ajuda del professor, acaben establint-ne un. La següent tasca és escriure un índex, que pot variar durant el projecte; seguidament cal fer una recerca, documentar-se i fer una bona utilització de la informació. Finalment, s'entrega el dossier i s'exposa oralment, tant davant dels companys,i, com en el cas del cicle superior, també davant dels pares. Tot aquest procés és seguit pel mestre, avaluant tant en l'inici, durant i en el resultat final.

Aquest mètode de treball crec que és molt útil per a que aprenguin a prendre decisions, ja que són ells qui trien els temes. Els obliga a ser constants en la recerca d'informació, i també a ser capaços de sintetitzar-la per a transmetre-la.

Amb els projectes de treball també s'estimula tant el treball en grup com individualment.

El paper del professor ha de ser el de intermediari entre informació i alumne. També té l'obligació d'estar en constant renovació de coneixements, i ha de fomentar la cooperació entre els seus alumnes.

Ara bé, el de l'alumne és el de ser participatiu durant la classe i fer un bon ús de la comunicació oral i escrita. També ha de ser crític amb allò que l'afecta i també cooperant.

Aquesta actitud es veu reflectida en altres activitats que es duen a terme a l'escola, com per exemple la realització d'uns tallers, on s'hi barregen alumnes de diferents cursos i en els que es tracten camps molts diversos com la ciència o l'art. També existeixen setmanes temàtiques, on s'aprofundeix en alguna matèria concreta, com les matemàtiques, la llum, el medi ambient, etc...


Un cop acabada l'explicació teòrica sobre la filosofia de l'escola, vam tenir la oportunitat de veure el centre en sí: vam recórrer els passadissos, vam entrar a alguna aula buida, i vam travessar el pati. Aquesta va ser la part més atractiva de la visita, tot i que no vam poder presenciar cap classe ni veure els nens fent altra cosa que jugar pel camp de futbol.


Val a dir, però, que els passadissos eren plens de creacions artístiques fetes pels alumnes, fotos seves, pancartes on lluïen colors molt vius, etc.

Aquesta escola em va semblar un bon exemple de centre públic. Em va transmetre una sensació d'una educació molt viva i atenta, transparent i humil, amb l'objectiu de formar persones capaces d'organitzar la seva feina. Vaig valorar molt positivament el mètode de projectes de treball, perquè prepara els nens pel futur acadèmic que els espera. En certa mesura, l'alegria i felicitat que s'hi respirava em va recordar a l'escola on vaig anar jo a la primària, on cada nen era diferent i tenia el dret de ser respectat i escoltat.

Visita a l'escola Pere Vergés


El passat dijous 26 de novembre vam desplaçar-nos fins a Badalona per fer una visita a una escola situada en la part més alta d'aquesta ciutat: l'escola Pere Vergés. Érem un grup d'uns divuit, i estàvem acompanyats per la professora Montse Alguacil.

Sobre les nou del matí, vam entrar a l'edifici, antic però molt ben ambientat i distribuït per dins. Està rodejat d'una extensa zona que recorda a un bosc. Un cop allí, ens van guiar fins al despatx del director. Era un home jove, ex-alumne del centre, i amb una gran capacitat per a la comunicació. Amb el suport d'una presentació digital, ens va donar una idea bastant fidel de com és l'escola que dirigeix.

El tret principal d'aquesta escola és que els alumnes de cada classe estan agrupats per tres colors: el blanc, el verd i el blau. Durant cada trimestre van acumulant punts a mesura que van assolint objectius i executen bones accions i bons comportaments. A final de trimestre, el color que ha obtingut més puntuació té dret a formar el consell escolar. A partir d'aquest moment, els alumnes que ho desitgen poden presentar-se per ser cap del consell, i així poder fer arribar a la direcció i professorat les seves inquietuds, preocupacions i suggerències per a contribuir a la millora del funcionament. Aquests alumnes presenten les seves candidatures, elaborant un full de presentació i exposant els canvis que volen assolir. També es realitzen mítings en tota regla on defensen la seva candidatura. Finalment, es produeixen les eleccions i s'acaba escollint a un únic candidat que es converteix en cap del consell. Aquesta mentalitat en l'escola provoca que els alumnes tinguin un sentiment de responsabilitat i pertanyença al seu color, en aquest cas. També estimula a aquells que tenen dots de lideratge, i els ensenya en què consisteix la competitivitat, ja que, com en la vida, alguns cops surts guanyador i altres no pot ser així.

També es realitzen una mena d'olimpíades, on els tres colors realitzen una sèrie d'exercicis, posant a prova la seva capacitat física, mental, i el seu nivell de companyerisme. I tot això alhora que gaudeixen i s'ho passen bé.

En aquesta escola també existeixen molts més càrrecs, com l'encarregat del menjador, de la biblioteca, de cuidar l'hort, etc. Això fomenta l'esforç diari, i mostra els fruits que dóna la feina ben feta i elaborada. Aquests càrrecs van rotant durant tot el curs, així tots els nens experimenten en diverses àrees i van coneixent les seves habilitats i capacitats en cadascuna d'elles.

L'hora del menjador no només consisteix en “menjar”. Es converteix en l'estona on es parlen dels successos del dia, preocupacions o anècdotes succeïdes. Els professors dinen en les mateixes taules que els nens, afegint confiança i complicitat en les seves relacions. L'encarregat del menjador para la taula, serveix els plats i té l'objectiu de mantenir l'ordre en la seva taula. De tant en tant, aquesta estona és amenitzada amb música o altres activitats que saben dur a terme els mateixos alumnes. Una curiositat del menjador és que els nens aprenen ràpid a pelar les fruites, un fet que molta gent jove no és capaç de fer correctament. A això no és tot, amb les pells elaboren petites obres artístiques, un fet que estimula i fomenta la creativitat artística ja des de ben petits.

Aquesta escola també és especial en un altre aspecte. Hi ha un joc de taula al que estan “obligats” a jugar cada setmana. Es tracta dels escacs. Està científicament comprovat que aquest joc és el millor exemple per desenvolupar cognitivament els nens, ja que exigeix concentració, estratègia, intel·ligència i perícia. A més, quin millor passatemps existeix per aquells dies plujosos on no és possible sortir al pati a jugar?

Un altre càrrec que assumeixen els nens és el de jardiner. Comporta tenir cura de la part més verda del centre: el pati, i sobretot l'hort. Cada dia ajuden al senyor jardiner en les seves tasques: portar sorra amb els carretons (que també tenen nom propi), collir les hortalisses madures, plantar les llavors a cada zona de l'hort, etc. És una activitat que forma part d'una educació vivencial, que els permet descobrir la grandesa de la naturalesa, aprenen a aprofitar-se'n, i li atorguen el respecte i la cura que necessita. Quan cullen els fruits, el cuiner prepara un gran dinar i tots tasten les produccions del seu propi hort.

L'àrea musical té molta importància en l'escola. Casualment, la nostra visita va coincidir amb la setmana següent del festival de Santa Cecília, i el meu petit grup, durant la visita guiada, vam tenir la oportunitat de veure dues petites interpretacions dels nens de P5, que ens van regalar dues cançons molt ben cantades. Ells s'ho passaven d'allò més bé mentre que les seves oïdes s'anaven educant inconscientment. En aquesta aula vaig poder comprovar la responsabilitat i rigor dels nens, ja que mentre tota la classe cantava, un nen estava apartat al nostre costat. Em vaig apropar a ell i li vaig preguntar per què no cantava, i em va dir que estava castigat perquè s'havia comportat malament. Ell assumia la seva culpa, i de ben segur que el fet de perdre's la oportunitat de cantar per als universitaris el va fer reflexionar sobre allò que està ben fet i allò que no tant.

Durant la visita al centre vam tenir la oportunitat d'entrar a una classe de sisè. La professora els va demanar als encarregats de cada àrea que ens expliquessin en què consistia la seva tasca. Va ser sorprenent la facilitat que tenien per parlar, el to que utilitzaven, i el registre i vocabulari que ja havien assolit. Tots els altres escoltaven en silenci, respectant el torn de paraula sense trepitjar-se els uns als altres. Van demostrar que la filosofia de l'escola era eficient i donava bons resultats.

Finalment també vam visitar la biblioteca. Era petita però acollidora, i estava molt ordenada. En una estanteria hi havien col·locats els llibres obligatoris, mentre que a les altres hi havien llibres de tota mena i assignatura. En la biblioteca es portava a terme una acció que pot tenir un alt valor sentimental quan els nens creixen: durant la seva estança a l'escola s'elaboren fitxes on s'apunten tots els llibres que cada nen llegeix, conservant així tot allò que els va ajudar a créixer i recordant què els va aportar cadascun d'ells.

Una de les últimes curiositats que vull destacar del centre és que durant una setmana els nens agafen el rol dels professors i fins i tot del director. Amb aquest intercanvi els nens experimenten el que comporta ser professor, i se n'adonen de la complexitat d'aquesta tasca. Un cop ho han viscut, corregeixen certes conductes que tenien abans, com parlar a classe, reclamar més hores de pati o no fer la feina que demana el professor durant la classe.


En definitiva, em va sorprendre molt aquesta escola, pels seus innovadors mètodes i l'eficàcia dels mateixos. S'hi respirava un ambient de germanor, gaire bé endogàmic, però en qualsevol cas els nens se'ls veia preparats i capacitats per a seguir endavant tant en la seva vida acadèmica, com en la social i personal. És un bon exemple d'una educació on els nens són tractats com persones, i no com uns individus sense cap coneixement que cal educar. Rebien un tracte, sense oblidar la seva edat, com si fossin gent adulta i madura, i els obligaven a assumir tota mena de responsabilitats que de ben segur els va preparant per el seu futur laboral que creixin.

M'agradaria afegir una part crítica en el meu informe, ja que, com en tot, també hi havia parts no tan positives. Crec que amb la separació per colors a les classes podien fomentar la creació de petits grups on no hi regnés la millor de les companyonies, donant lloc a disputes o males relacions en el sistema. També opino que el fet de donar la oportunitat de presentar-se a cap de conseller pot originar una competitivitat poc sana entre els companys del mateix color. Aquests són els únics “però” que em transmet aquesta, quasi podríem dir, “idíl·lica” escola.

Activitat cultural - Visita al Remolar de les Filipines

Durant la setmana d'activitats extraordinàries havíem de visitar en parella un centre, museu, parc, o entitat cultural on hi hagués un objectiu pedagògic. La meva companya Marina Parras i jo vam anar fins a Viladecans, i vam visitar la reserva natural del Remolar de les Filipines.

L'objectiu d'aquesta activitat era ser conscients del treball que duen a terme aquestes entitats, informar-nos-en, analitzar-la i finalment, realitzar una presentació per exposar-la davant dels companys del seminari.

Heus aquí la nostra presentació feta amb el Google Docs:

Conferència Eulàlia Bosch


El passat dilluns dia 16 de novembre vam assistir a una conferència que portava com a títol “Fer de mestre”, i l'exposava l'Eulàlia Bosch, una professora de filosofia i autora de llibres pedagògics.

Per començar cal dir que va utilitzar un to proper al públic, i es va mostrar natural davant tots nosaltres, i això que no érem precisament pocs.

L'Eulàlia va remarcar la importància que té donar a conèixer la ciutat on creix el nen, i motivar-lo per a que se senti arrelat en ella. Aquesta estima i coneixement del propi entorn a vegades s'oblida, i trobo molt encertat insistir en aquest aspecte, ja que li dóna estabilitat, motivació i capacitat per desenvolupar-se en diferents situacions als nens.

L'escola, va dir, és un dels edificis tan important com oblidat. Opino que aquesta frase va obligar a reflexionar a tothom, perquè ens vam adonar de la poca presència i prestigi que se li dóna als centres educatius en les ciutats, quan són “la fàbrica” dels futurs ciutadans que l'habitaran.

La professora Bosch va transmetre'ns una visió pedagògica molt semblant a la que rebem dels nostres professors a la facultat. Donava molta importància al fet de veure el nen com algú que creix, i no com un simple nen. El mestre l'ha d'acompanyar en el seu camí, i ha de ser el seu millor aliat. És un punt de vista que poc a poc se'ns està inculcant, i que pot ser la clau per convertir-nos en uns bons mestres de veritat; algú que arriba als alumnes.

També va recordar-nos el gran valor que tenen les arts en l'educació: tant la pintura, com la música, l'arquitectura o la dansa. Va definir-les com el gran aliment d'un mestre, la curiositat del món adult, i la porta al coneixement. Crec que un professor que utilitza les diferents arts com a eina educativa aconseguirà estimular en els seus alumnes una sensibilitat que els acompanyarà sempre, i de ben segur seran capaços d'agrair.

Va utilitzar de forma exemplar els suports que hem anat aprenent. Les fotografies acompanyaven i donaven coherència a la seva explicació, i els vídeos introduïen altres continguts d'interès.

Per acabar, vull remarcar una metàfora que va utilitzar per descriure la tasca que hem de dur a terme els estudiants. Les vaques van al prat, pasturen l'herba dels prats, i tornen al corral a pair-ho. Paral·lelament, els estudiants hem d'anar pel món amb una llibreta anotant tot allò que ens cridi l'atenció, que ens semblin curiositats, per després rumiar-ho a casa i reflexionar-hi fins que un dia ens sigui útil. Això explica l'objectiu incessant que ha de tenir un mestre, el de tornar-se un savi, perquè amb la didàctica sola no anem enlloc. Aquestes ganes d'aprendre ajudaran que realitzem més o menys la difícil tasca de “fer de mestre”.

El codi escrit



La professora Imma de Comunicació oral, escrita i digital va repartir-nos un document que parla del codi escrit. Per fer-ho, compara les seves característiques amb les del codi oral.

Primerament ens explica que podem classificar aquestes característiques segons el context, que fa referència al temps i l'espai entre d'altres. L'altre característica de la que ens parla és la textual, que se centra pròpiament en el text del missatge, analitzant la gramàtica, estructures sintàctiques, etc.

Un fet que ha canviat l' utilització d' aquests dos codis ha estat la tecnologia: per exemple, una de les propietats del codi oral era l' immediatesa, però des de l' existència del fax o internet, tant el codi oral com escrit són igual d' eficaços.

Seguidament ens situa en les diferències contextuals de les que hem parlat abans: ens parla de com rebem ambdós canals, l' espontaneïtat del canal oral, l' efimeritat d' aquest, la importància dels codis no-verbals, la interacció, i la importància del context. Per tant, també ens mostra les mateixes característiques contràries pel codi escrit.

A continuació fa referència a les diferències textuals, tals com l' adequació, la coherència, la cohesió, la gramàtica, tant la fonologia i grafia com la morfologia, sintaxi i també el lèxic.

Amb aquestes comparacions de les característiques dels dos codis sabem que l'escrit en té unes de pròpies que el fan clarament diferent a l'oral. Aquestes característiques les haurem de tenir en compte sempre que vulguem escriure quelcom amb sentit i coherència.

La segona part del document ens parla dels codis escrit i oral des d' un punt de vista històric. Ens presenta les teories de dos dels principals personatges que han estudiat la seva evolució: Vigner i Scinto.

Gérard Vigner teoritza el tema des d' un punt de vista més didàctic i separa en tres concepcions diferents del tema:

  • L'escrit tradicional, on l'escrit és l'objecte exclusiu de l' aprenentatge

  • L'escrit codi segon, on el codi oral és l'objecte primer i primordial.

  • L'escrit, llengua, on l' oral i l' escrit són autònoms.

Vigner prefereix sobre les altres a l' última classificació, ja que diu cap de les dues altres són dependents entre elles, ja que des que l' home escriu, ho va fer per poder emmagatzemar informació, i no només per transcriure el codi oral.


L'altre teoria és la de Scinto, que també fa una divisió de tres per explicar la seva teoria.

  • El model dependent o tradicional, on el codi oral es considera la manifestació principal de la llengua.

  • El model equipol·lent, que diu que és igual de natural i l' utilització tant del codi escrit com de l' oral, i que, a més, aquests estan lligats entre sí.

  • I per acabar el model independent, que defensa que de la llengua poden partir els dos codis o, inclòs, altres manifestacions, però que entre ells són absolutament aliens.


En conclusió, els dos autors defensen que els dos codis són autònoms, però que la grandesa del llenguatge es basa en trobar l' equilibri entre l'un i l'altre.

Aquest document resulta de gran interès per conèixer millor una de les nostres principals expressions comunicatives, les seves característiques, els estudis que se n'han extret i la seva evolució amb el pas dels anys.


Característiques d'un text


Durant una classe de COED vam repassar quines són les característiques i qualitats que conté un escrit o un discurs quan actua eficaçment en una situació comunicativa. Aquestes característiques les podem dividir en dos grups:

Característiques descriptives: són les que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Aquestes són l'adequació, la coherència i la cohesió.

- Adequació: és el grau d'adaptació d'un discurs o text a la seva situació comunicativa, tenint en compte la varietat dialectal i també el registre.

- Coherència: és la propietat del text que selecciona la informa rellevant i la que no n'és. Segons l'estructura estableix una relació lògica entre les diferents parts d'un discurs.

- Cohesió: és el conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre els diferents elements o parts del text, que permeten al lector o a l'oient realitzar una eficaç interpretació.


Característiques prescriptives: són les que determinen les normes d'ús. En aquest grup hi trobem la correcció i la variació.

- Correcció: es refereix a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística, regides per entitat oficials, com l'IEC en el cas de la de llengua catalana, o la RAE en la castellana.

- Variació: trets estilístics i expressius d'acord amb determinats valors socials. Per exemple, evitar utilitzar la mateixa paraula dues vegades en el mateix text.


Aquest tipus de definicions sempre són gran profit, ja que són propietats que utilitzem inconscientment a diari, i ens donen la possibilitat de poder consultar-les en qualsevol moment en que ens sigui necessari. També ens fan ser més conscient de com ha de ser un bon text, i, dia a dia, ser capaços d'elaborar textos de millor qualitat, sobretot pensant en que si volem ser uns bons professors aquest aspecte serà més que bàsic.

CmapTools



En una de les primeres sessions de Gestió de la informació i TIC el professor ens va ensenyar a utilitzar un programa que serveix per crear mapes conceptuals, el Cmap Tools. Un mapa conceptual és molt semblant al que tots coneixem per esquema, però té alguna diferència, com ara que la informació que hi afegim està més sintetitzada. A més, amb aquest programa podem incloure enllaços a altres pàgines web per complementar i ampliar la informació.

El mapa que jo he realitzat està exportat al format d'imatge .jpg, per tant no es pot accedir als enllaços inclosos. Tanmateix, el programa ofereix la possibilitat de penjar els mapes dels usuaris a una xarxa pròpia del programa, amb l'objectiu de poder compartir, transportar o consultar els mapes que la gent ha dut a terme.

Aquest programa era desconegut per mi, i el que més em va sobtar era aquesta possibilitat de navegar i poder accedir a tots els mapes mitjançant el propi programa. Un altre aspecte a destacar és la seva funcionalitat: els primers minuts és possible fer-se un embolic, però a mesura que crees algun mapa de baixa dificultat et pots familiaritzar amb el programa, i, fins i tot, fer proves amb les diferents possibilitats que ofereix, tant funcionals com estètiques.


El mapa que hi trobareu a continuació sintetitza breument en què consisteix el concepte de programari lliure, una visió diferent sobre el funcionament i aprofitament del mon informàtic.



dilluns, 28 de desembre del 2009

Debat


Una altra de les activitats obligatòries de l'assignatura de COED ha estat la de fer un debat davant de tots els companys. Primerament ens vam dividir en grups de deu persones, de manera que cinc membres del grup estarien a favor del tema a debatre i cinc hi estarien en contra.

El tema que vam debatre el meu grup i jo va ser el dels uniformes a les aules: sí o no?. Jo estava a favor d'aquest tema, juntament amb els meus companys Pol Laorden, Héctor Ros, Marc Company i Javier Lahoz. Davant nostre, contraargumentant les nostres idees, hi teníem l'Adrià Pérez, el Sergi Domènech, el Marc Ariño, l'Eduard Muñoz i el David Sánchez.

El grup que estàvem a favor vam decidir aportar una mica d'originalitat a aquesta estona, i ens vam presentar tots ben uniformats, amb camisa i corbata. També teníem una etiqueta on deia el nostre nom. Per acabar-ho d'adobar, vam fingir un debat televisiu, com per exemple els d'Els Matins de TV3, i vam proposar l'enviament d'sms, on els espectadors podien dir-hi la seva, i també que es decantessin a favor o en contra del tema central.


Els principals arguments que vam aportar jo i els meus companys a favor dels uniformes van ser els següents:


- resten les diferències socials.

- més econòmics que la roba de carrer.

- s'eviten indumentàries estrambòtiques.

- menys problemes per decidir com vestir als fills al matí.

- bon entrenament per anar ben vestit en el món laboral.

- aporta ordre a l'aula.

- més credibilitat, serenitat, i sensació d'higiene en els nens.


Jo vaig ser l'encarregat de fer les conclusions del grup, resumint els principals arguments dels que disposàvem. Finalment, vaig donar els “resultats” de la pregunta que fèiem als espectadors. Un 60% van votar que sí als uniformes, mentre que només un 40% hi estava en contra. Com a punt final vaig llegir algun dels missatges ficticis més destacables que vam rebre mentre debatíem, donant un últim toc de realisme al nostre debat.

Va ser interessant haver de trobar arguments vàlids sobre un tema prèviament determinat. També va resultar atractiu pensar de quina manera podíem sorprendre a l'altra part del grup, alhora que intentar trobar respostes ràpides als seus arguments. Vull afegir que m'ho vaig passar força bé durant el debat, sempre dins d'un context formal. La resposta de la gent va ser bona, ja que van seguir el debat amb atenció i també va haver-hi lloc per a les rialles.

I així va ser com va anar el nostre primer debat universitari.

Paraules familiars


Durant una classe de petit grup de COED, l'Imma ens va proposar una activitat. Aquesta consistia en avaluar unes paraules de la mateixa família de menor a major grau de gravetat. Tots aquests adjectius estaven dins de la família de la brutícia. Ara us els escric, i al costat indico quina nota vaig atorgar a cadascun d'ells.


  • Impur-----> 2
  • Infecte---->3
  • Brut------->4
  • Porc------->6
  • Ronyós---->7
  • Llardós---->8
  • Merdós---->9


Una vegada escrites les nostres avaluacions va arribar l'hora de posar en comú les diferents opinions que s'havien generat. L'Imma es sorprenia amb certs resultats d'algunes paraules, explicant-nos que amb el pas del temps les generacions van prenent-ne unes com més greus i d'altres més suaus. Per exemple, la paraula impur fa unes dècades era un adjectiu amb greus connotacions per a qui la rebia, en canvi, ara és la que més suau em va semblar.

Aquesta activitat va ser una demostració més de la individualitat de cadascú, del poder i força que pot arribar a tenir una paraula, i de les diferents sensacions que genera en cada persona. També de l'evolució que van tenint amb els pas dels anys, cosa que em fa reflexionar sobre en quina situació estaran les paraules que utilitzo quotidianament.

Qui és un bon comunicador?



Fa unes setmanes a la classe de COED, l'Imma ens va demanar que penséssim en algun personatge públic que ens semblés un bon comunicador. També havíem de justificar la nostra elecció, tot dient els adjectius que li atorgaríem per tenir aquesta habilitat.

Jo vaig anotar al Josep Lluís Carod Rovira. Més enllà d'ideologies polítiques, sempre m'ha semblat un home capaç de dir allò que pensa amb respecte, valentia, sinceritat i aportant bons arguments.

Una bona demostració d'aquestes hablitats és aquest vídeo de la seva participació en el programa de TVE Tengo una pregunta para usted. Crec que queda patent la seva capacitat del que ja he citat anteriorment, i sobretot, la facilitat i seguretat que té al respondre preguntes sobre temes delicats. Us convido a que vegeu, si més no, uns minuts del vídeo, i comprobareu si és o no un bon comunicador.



Un cop tots vam haver escrit el nostre personatge, vam realitzar una posada en comú de les nostres opinions, complementant-les i afegint-ne nous adjectius. Alguns dels comunicadors més destacables són aquests:

  • Pep Guardiola: passional, sincer, educat, cult, intel·ligent.
  • Pepe Rubianes: còmic, transparent, facilitat per connectar amb el públic.
  • Josep Cuní: credibilitat, bona entonació.
  • Andreu Buenafuente: dinàmic, graciós, expressiu.
  • Joan Laporta: directe, clar, domina la llengua, bona presència.
  • Artur Mas: proper, correcte, precís.
  • Risto Mejide: directe, explosiu, sincer, capta l'atenció.

Va ser una classe dinàmica i divertida, ja que tots els personatges i característiques van ser anotades a la pissarra, fent més clar i entenedor l'exercici, i facilitant seguir-ne el fil. També ens va ajudar a aprendre a fixar-nos en les habilitats comunicatives dels personatges públics. Per acabar, i sense ànim d'ofendre a ningú, m'agradaria anomenar a algú mancat de totes aquestes habilitats, ja que, de la mateixa manera que ens podem fixar en els que les tenen, també en trobem que no. El primer nom que em ve al cap és el del Sr. Daniel Sánchez Llibre, amb un mal ús de la llengua catalana, poca claredat, mala expressió, frases amb estructures incorrectes, etc.

Amb aquest afegiment poso punt i final a aquesta entrada que parla dels bons comunicadors, amb l'esperança de no haver violat cap de les característiques nombrades.

eyeos

Una activitat que vam dur a terme amb el professor Jorge Coderch va ser la següent: vam ajuntar-nos en grups de quatre, i cada grup va escollir un programa d'una llista que ens va facilitar el professor. Tots aquests eren dins de la família del programari lliure. Un cop escollit el programa, havíem d'elaborar una presentació amb el Google Docs, i preparar una exposició oral on hi explicaríem a la resta dels companys la informació més important sobre l'aplicació, així com el seu origen i funcions principals entre d'altres.

El meu grup estava format per l'Isaac Serrano, el David Catchot, la Marta Rodríguez Antón i jo. El programa que vam escollir va ser l'eyeos. Tot seguit us mostro la nostra presentació, i continuació us resumiré les dades més rellevants que vam mencionar durant la nostra exposició:



  • Creat al 2005 a Catalunya
  • És un escriptori virtual. Només cal connexió a internet per accedir al teu escriptori.
  • Estructura senzilla i clara.
  • Gran varietat d'aplicacions: editor de text i d'imatges, reproductor de música, agenda personal, presentacions, correu electrònic, i joc d'escacs entre molts d'altres.
  • Major seguretat i restriccions en la privacitat.
  • Dirigit a un gran ventall de públic, ja que se'n poden fer molts usos: un ús personal; en un àmbit educatiu, com per exemple per fer treballs en grup; a nivell empresarial, per compartir dades o estadístiques, o fins i tot, en les administracions públiques.
La meva valoració del programa va condicionada pel fet que jo no coneixia aquest programa, ja que porta poc temps a disposició dels usuaris, però sense dubte, crec que significa una eina clau per a aquella gent la qual la seva professió està lligada amb el món informàtic. El fet de poder treballar amb els nostres arxius sense haver de dur-los a sobre és una gran comoditat. A més, un altre factor que valoro molt positivament és la cura que es té amb la seguretat dels arxius, tant per no perdre'ls, com per conservar la privacitat personal. Així doncs, de ben segur que pensaré en l'eyeos quan em trobi en alguna situació on em pugui resoldre alguna incomoditat.

Eduwiki

Durant una classe de Gestió de la informació i TIC vam conèixer un nou recurs que ens pot ser d'ajuda quan en un futur siguem mestres. Es tracta de l'Eduwiki, una enciclopèdia digital educativa dirigida a alumnes de primària i també de secundària. Tot i que el projecte és força recent, cada vegada rep més col·laboracions, i dia rere dia va creixent i prenent protagonisme en les vides acadèmiques dels més joves.

La pràctica era en grup, integrat pel Pol Laorden, l'Héctor Ros i el Javi Lahoz, i consistia en navegar per aquesta web i decidir quina definició podíem afegir-hi per tal de completar l'enciclopèdia. Nosaltres vam escollir un animal, ja que sempre criden l'atenció dels nens. Aquest animal va ser el tigre. Vam utilitzar el Google Docs per poder treballar en comú, i també per crear la posterior presentació.

Fer aquesta activitat em va fer descobrir l'altra cara de cercar informació per internet. Fins ara sempre havia estat el receptor de l'acció, i en la pràctica ens vam convertir en els emissors de la informació. És gratificant pensar que a algun nen o nena li servirà d'ajuda allò que un dia tu vas posar al seu abast.


Aquest va ser el resultat final de la pràctica:

diumenge, 27 de desembre del 2009

Recitació

Una de les activitats obligatòries que hem realitzat a l'assignatura de COED ha estat la de recitar davant de tots els companys un breu text. Podíem escollir entre un poema, un conte, una llegenda o fins i tot un monòleg.

Jo vaig decidir recitar un conte en vers, molt semblant a un poema, però amb característiques estructurals semblants a un conte. La idea em va semblar força original, i s'adaptava al requisit marcat, que deia que havíem de recitar el text de la forma més fidel possible a l'original.

El conte en vers en qüestió es titula Dues gosses, i és d'origen popular:

Era una gossa rodaire
sense casa, ni aixopluc,
que en buscava neguitosa
per poder-hi donar a llum.

Visità una coneguda
i va dir-li amb son lladruc:
- Recull-me, bona companya,
en ton jaç de sec pallús;
tinc por de morir glaçada
amb mos fills que no han nascut.-

L'altra gossa compassiva
i amorosa la recull
i li diu: - En ma caseta
solament tenir-te puc
fins que estiguis reforçada
i tos fills hagins crescut -

Al cap d'un temps ja corrien
els cadells grandets, mosuts;
llavors la gossa mestressa
diu a l'altre sense embulls:

-Amiga, ja ha arribat l'hora
que busquis nou aixopluc;
ja veus que t'he protegida
potser més del que he pogut,
els teus fills ja corren força,
albergar-te més no puc.-

I l'altra malagraïda
li respon amb to sorrut:
- Com que jo sóc la més forta,
companya, marxar no vull.-
i encara engegà per paga
una rècula d'insults.

Així la pobra gosseta
el seu jaç hagué perdut,
com passa als homes que es fien
dels dolents i malastrucs.

Aquesta activitat suposava un repte important, ja que requeria controlar tant els inevitables nervis com els aspectes importants d'un discurs en públic que hem anat treballant durant el semestre, com la vocalització, volum de veu o llenguatge corporal. Ha estat una molt bona prova i vàlid entrenament per adquirir un millor nivell en la nostra capacitat d'expressar-nos en públic.

A continuació podeu veure la recitació enregistrada en vídeo, duta a terme gràcies a la meva companya Laura Hedo:




Autoavaluació:

Després de veure la meva recitació en vídeo puc valorar els aspectes positius i els negatius. Primerament cal dir que estava, com tots, força nerviós, però crec que vaig saber controlar força bé els nervis, perquè aquest aspecte no destaca especialment. En segon lloc també afegir que estic força parat, però gesticulo amb les mans, amb un intent, no sé si en va, de realitzar un bon llenguatge no-verbal. També vull apuntar que el volum de veu, velocitat, i pronunciació es troben dins de la correcció, tot i que sempre es pot millorar. Finalment, recalcar que m'entrebanco en algun moment, perdent el ritme que portava anteriorment.

En general estic satisfet, i si m'hagués d'assignar una nota, aquesta seria un bé, però, en aquest cas, la professora és qui té l'última paraula.