Competència comunicativa

A una classe de COED l'Imma ens va repartir una fotocòpia que parla de la competència comunicativa.

Aquest concepte el podem definir segons Gumperz i Hymes, com la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tan el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.

Podem classificar la competència comunicativa en els sistemes primaris de comunicació i en els sistemes secundaris:

Els primaris són els qui inclouen la comunicació quotidiana, és a dir, una trucada, una carta, una notícia, etc.

En canvi, els secundaris inclouen els que són de major elaboració i complexitat. Es donen contextos amb un major nivell cultural: seminaris, àmbits científics o trobades literàries.

Els components de la competència comunicativa són els següents:

• Competència lingüística/gramatical: es refereix al domini al codi lingüístic, que inclou el nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic.

• Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús, com la situació dels participants, el propòsits, les normes i les convencions de la interacció.

• Competència discursiva: tracta de l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere, i interpretar o produir textos coherents i cohesionats.

• Competència estratègica: capacitat d'utilitzar la comunicació verbal i no-verbal per incrementar eficàcia, i així equilibrar alguna insuficiència en alguna altra competència.

Aquest document resulta interessant perquè parla d'elements de la llengua que no dominem, i és una bona oportunitat per aprofundir en aquest aspecte, el fet comunicatiu, tan important avui dia, i en la nostra, esperem, futura professió.