Competència comunicativa

A una classe de COED l'Imma ens va repartir una fotocòpia que parla de la competència comunicativa.

Aquest concepte el podem definir segons Gumperz i Hymes, com la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tan el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. L'adquisició d'aquesta competència es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.

Podem classificar la competència comunicativa en els sistemes primaris de comunicació i en els sistemes secundaris:

Els primaris són els qui inclouen la comunicació quotidiana, és a dir, una trucada, una carta, una notícia, etc.

En canvi, els secundaris inclouen els que són de major elaboració i complexitat. Es donen contextos amb un major nivell cultural: seminaris, àmbits científics o trobades literàries.

Els components de la competència comunicativa són els següents:

• Competència lingüística/gramatical: es refereix al domini al codi lingüístic, que inclou el nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic.

• Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús, com la situació dels participants, el propòsits, les normes i les convencions de la interacció.

• Competència discursiva: tracta de l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere, i interpretar o produir textos coherents i cohesionats.

• Competència estratègica: capacitat d'utilitzar la comunicació verbal i no-verbal per incrementar eficàcia, i així equilibrar alguna insuficiència en alguna altra competència.

Aquest document resulta interessant perquè parla d'elements de la llengua que no dominem, i és una bona oportunitat per aprofundir en aquest aspecte, el fet comunicatiu, tan important avui dia, i en la nostra, esperem, futura professió.

Com parlar bé en públic

A l'assignatura de COED hem tingut una lectura obligatòria. Es tractava del llibre Com parlar bé en públic. Aquest llibre, com el seu títol bé indica, és una guia sobre com fer una bona exposició oral en públic. Els autors són la Joana Rubio i en Francesc Puigpelat.

Un dels punts més interessants del llibre és quan desmenteix quelcom que molta gent pensa: no és veritat que no es pugui aprendre a parlar en públic. Està clar que hi ha una part innata en cadascú que facilita o dificulta l'acte d'utilitzar una bona retòrica, però també n'hi ha una altra que es pot desenvolupar si es treballa amb esforç i dedicació.

També dóna tota mena de consells per:

• controlar els inevitables nervis
• connectar amb el públic
• controlar la nostra veu
• controlar els llenguatge no-verbal
• fer un bon ús del silenci
• ús correcte de la llengua
• dominar els suports digitals
• realitzar un bon guió
• estructurar bé el discurs
• utilitzar bones fórmules introductòries

En definitiva, ha estat un llibre que ha fet que canviés la meva visió sobre les intervencions orals en públics, i del qual escolliré consells sempre que sigui capaç. És tan recomanable com útil, i a molts els faria un favor llegir-se'l, ja que sovint veiem gent parlant en públic que manca de moltes de les coses que s'exposen aquí, mostra de que, si no cuidem com fer-ho, parlar en públic es pot convertir en un veritable desastre.

Exposició oral - Treball sobre el territori

El dia de la presentació del mòdul de Processos i contextos educatius II, l'Imma i el Jorge ens van parlar d'un treball que englobaria les dues assignatures que el conformen. Es tractava de fer una exposició oral, amb una durada d'entre sis i set minuts, basant-nos en un “territori”, i ajudant-nos dels suports multimèdia treballats a TIC.

El tema, com podeu veure, era molt ampli i poc concís. Per tant, gaudíem de gran llibertat per pensar-ne i escollir-ne un. No necessàriament havia de ser un barri, ciutat, o poble. El significat de territori en aquest treball era abstracte, és a dir, podíem escollir pràcticament qualsevol tema que es pogués analitzar i compartir amb els altres. També cal afegir que durant totes les exposicions avaluaríem els nostres companys, anotant els aspectes positius i negatius del seu treball i posada en escena.

Jo vaig formar parella amb la meva companya Sandra Castelnuovo, i el tema que vam cridar va ser el següent: Viure a una residència de la tercera edat. Els dos vam coincidir en la idea de basar el treball en un tema amb rerefons social i humà, i aquest va ser l'escollit.

A l'hora de realitzar el treball vam pensar que era interessant veure en primera persona com era la vida en un centre d'aquest tipus, i, després de buscar i moure'ns, la Residència Diagonal, al Passeig de Sant Joan de Barcelona, ens va obrir les seves portes. Allí vam realitzar una entrevista amb la directora del centre, que, amablement, ens va facilitar tota la informació que nosaltres crèiem necessària.

Més tard vam tenir la oportunitat de viure el testimoni d'una resident, la Senyora Maria, que, durant una llarga conversa, ens va donar el seu punt de vista sobre aquest centre i la seva estada allí.

Finalment, amb la presentació ja preparada, va arribar el dia d'exposar el nostre treball davant els dos professors i els companys de la classe en petit grup.

Casualment, va resultar l'última exposició oral del semestre, i, potser gràcies a l'experìencia adquirida en totes les anteriors, va resultar una estona on els nervis no van acaparar la meva ment. Em sentia força tranquil, segur de mi mateix, i conscient que la prèvia preparació del discurs facilitaria la comunicació amb el públic.

M'agradaria remarcar una frase que vam rescatar de la conversa amb la senyora Maria: aquí s'aprèn a comprendre una realitat diferent, és un altre món. Aquesta frase resumeix i defineix perfectament el títol del nostre treball, ja que explica com és viure a una residència de la tercera edat.

A continuació podeu veure una presentació molt semblant a la que vam realitzar, i en la que es va basar l'exposició. La oficial i definitiva es troba en la carpeta compartida del mòdul al blink.

El codi escrit

La professora Imma de Comunicació oral, escrita i digital va repartir-nos un document que parla del codi escrit. Per fer-ho, compara les seves característiques amb les del codi oral.

Primerament ens explica que podem classificar aquestes característiques segons el context, que fa referència al temps i l'espai entre d'altres. L'altre característica de la que ens parla és la textual, que se centra pròpiament en el text del missatge, analitzant la gramàtica, estructures sintàctiques, etc.

Un fet que ha canviat l' utilització d' aquests dos codis ha estat la tecnologia: per exemple, una de les propietats del codi oral era l' immediatesa, però des de l' existència del fax o internet, tant el codi oral com escrit són igual d' eficaços.

Seguidament ens situa en les diferències contextuals de les que hem parlat abans: ens parla de com rebem ambdós canals, l' espontaneïtat del canal oral, l' efimeritat d' aquest, la importància dels codis no-verbals, la interacció, i la importància del context. Per tant, també ens mostra les mateixes característiques contràries pel codi escrit.

A continuació fa referència a les diferències textuals, tals com l' adequació, la coherència, la cohesió, la gramàtica, tant la fonologia i grafia com la morfologia, sintaxi i també el lèxic.

Amb aquestes comparacions de les característiques dels dos codis sabem que l'escrit en té unes de pròpies que el fan clarament diferent a l'oral. Aquestes característiques les haurem de tenir en compte sempre que vulguem escriure quelcom amb sentit i coherència.

La segona part del document ens parla dels codis escrit i oral des d' un punt de vista històric. Ens presenta les teories de dos dels principals personatges que han estudiat la seva evolució: Vigner i Scinto.

Gérard Vigner teoritza el tema des d' un punt de vista més didàctic i separa en tres concepcions diferents del tema:

• L'escrit tradicional, on l'escrit és l'objecte exclusiu de l' aprenentatge

• L'escrit codi segon, on el codi oral és l'objecte primer i primordial.

• L'escrit, llengua, on l' oral i l' escrit són autònoms.

Vigner prefereix sobre les altres a l' última classificació, ja que diu cap de les dues altres són dependents entre elles, ja que des que l' home escriu, ho va fer per poder emmagatzemar informació, i no només per transcriure el codi oral.

L'altre teoria és la de Scinto, que també fa una divisió de tres per explicar la seva teoria.

• El model dependent o tradicional, on el codi oral es considera la manifestació principal de la llengua.

• El model equipol·lent, que diu que és igual de natural i l' utilització tant del codi escrit com de l' oral, i que, a més, aquests estan lligats entre sí.

• I per acabar el model independent, que defensa que de la llengua poden partir els dos codis o, inclòs, altres manifestacions, però que entre ells són absolutament aliens.

En conclusió, els dos autors defensen que els dos codis són autònoms, però que la grandesa del llenguatge es basa en trobar l' equilibri entre l'un i l'altre.

Aquest document resulta de gran interès per conèixer millor una de les nostres principals expressions comunicatives, les seves característiques, els estudis que se n'han extret i la seva evolució amb el pas dels anys.

Característiques d'un text

Durant una classe de COED vam repassar quines són les característiques i qualitats que conté un escrit o un discurs quan actua eficaçment en una situació comunicativa. Aquestes característiques les podem dividir en dos grups:

Característiques descriptives: són les que analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic. Aquestes són l'adequació, la coherència i la cohesió.

- Adequació: és el grau d'adaptació d'un discurs o text a la seva situació comunicativa, tenint en compte la varietat dialectal i també el registre.

- Coherència: és la propietat del text que selecciona la informa rellevant i la que no n'és. Segons l'estructura estableix una relació lògica entre les diferents parts d'un discurs.

- Cohesió: és el conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre els diferents elements o parts del text, que permeten al lector o a l'oient realitzar una eficaç interpretació.

Característiques prescriptives: són les que determinen les normes d'ús. En aquest grup hi trobem la correcció i la variació.

- Correcció: es refereix a la norma explícita d'ús en una comunitat lingüística, regides per entitat oficials, com l'IEC en el cas de la de llengua catalana, o la RAE en la castellana.

- Variació: trets estilístics i expressius d'acord amb determinats valors socials. Per exemple, evitar utilitzar la mateixa paraula dues vegades en el mateix text.

Aquest tipus de definicions sempre són gran profit, ja que són propietats que utilitzem inconscientment a diari, i ens donen la possibilitat de poder consultar-les en qualsevol moment en que ens sigui necessari. També ens fan ser més conscient de com ha de ser un bon text, i, dia a dia, ser capaços d'elaborar textos de millor qualitat, sobretot pensant en que si volem ser uns bons professors aquest aspecte serà més que bàsic.

Debat

Una altra de les activitats obligatòries de l'assignatura de COED ha estat la de fer un debat davant de tots els companys. Primerament ens vam dividir en grups de deu persones, de manera que cinc membres del grup estarien a favor del tema a debatre i cinc hi estarien en contra.

El tema que vam debatre el meu grup i jo va ser el dels uniformes a les aules: sí o no?. Jo estava a favor d'aquest tema, juntament amb els meus companys Pol Laorden, Héctor Ros, Marc Company i Javier Lahoz. Davant nostre, contraargumentant les nostres idees, hi teníem l'Adrià Pérez, el Sergi Domènech, el Marc Ariño, l'Eduard Muñoz i el David Sánchez.

El grup que estàvem a favor vam decidir aportar una mica d'originalitat a aquesta estona, i ens vam presentar tots ben uniformats, amb camisa i corbata. També teníem una etiqueta on deia el nostre nom. Per acabar-ho d'adobar, vam fingir un debat televisiu, com per exemple els d'Els Matins de TV3, i vam proposar l'enviament d'sms, on els espectadors podien dir-hi la seva, i també que es decantessin a favor o en contra del tema central.

Els principals arguments que vam aportar jo i els meus companys a favor dels uniformes van ser els següents:

- resten les diferències socials.

- més econòmics que la roba de carrer.

- s'eviten indumentàries estrambòtiques.

- menys problemes per decidir com vestir als fills al matí.

- bon entrenament per anar ben vestit en el món laboral.

- aporta ordre a l'aula.

- més credibilitat, serenitat, i sensació d'higiene en els nens.

Jo vaig ser l'encarregat de fer les conclusions del grup, resumint els principals arguments dels que disposàvem. Finalment, vaig donar els “resultats” de la pregunta que fèiem als espectadors. Un 60% van votar que sí als uniformes, mentre que només un 40% hi estava en contra. Com a punt final vaig llegir algun dels missatges ficticis més destacables que vam rebre mentre debatíem, donant un últim toc de realisme al nostre debat.

Va ser interessant haver de trobar arguments vàlids sobre un tema prèviament determinat. També va resultar atractiu pensar de quina manera podíem sorprendre a l'altra part del grup, alhora que intentar trobar respostes ràpides als seus arguments. Vull afegir que m'ho vaig passar força bé durant el debat, sempre dins d'un context formal. La resposta de la gent va ser bona, ja que van seguir el debat amb atenció i també va haver-hi lloc per a les rialles.

I així va ser com va anar el nostre primer debat universitari.

Paraules familiars

Durant una classe de petit grup de COED, l'Imma ens va proposar una activitat. Aquesta consistia en avaluar unes paraules de la mateixa família de menor a major grau de gravetat. Tots aquests adjectius estaven dins de la família de la brutícia. Ara us els escric, i al costat indico quina nota vaig atorgar a cadascun d'ells.

• Impur-----> 2
• Infecte---->3
• Brut------->4
• Porc------->6
• Ronyós---->7
• Llardós---->8
• Merdós---->9

Una vegada escrites les nostres avaluacions va arribar l'hora de posar en comú les diferents opinions que s'havien generat. L'Imma es sorprenia amb certs resultats d'algunes paraules, explicant-nos que amb el pas del temps les generacions van prenent-ne unes com més greus i d'altres més suaus. Per exemple, la paraula impur fa unes dècades era un adjectiu amb greus connotacions per a qui la rebia, en canvi, ara és la que més suau em va semblar.

Aquesta activitat va ser una demostració més de la individualitat de cadascú, del poder i força que pot arribar a tenir una paraula, i de les diferents sensacions que genera en cada persona. També de l'evolució que van tenint amb els pas dels anys, cosa que em fa reflexionar sobre en quina situació estaran les paraules que utilitzo quotidianament.

Qui és un bon comunicador?

Fa unes setmanes a la classe de COED, l'Imma ens va demanar que penséssim en algun personatge públic que ens semblés un bon comunicador. També havíem de justificar la nostra elecció, tot dient els adjectius que li atorgaríem per tenir aquesta habilitat.

Jo vaig anotar al Josep Lluís Carod Rovira. Més enllà d'ideologies polítiques, sempre m'ha semblat un home capaç de dir allò que pensa amb respecte, valentia, sinceritat i aportant bons arguments.

Una bona demostració d'aquestes hablitats és aquest vídeo de la seva participació en el programa de TVE Tengo una pregunta para usted. Crec que queda patent la seva capacitat del que ja he citat anteriorment, i sobretot, la facilitat i seguretat que té al respondre preguntes sobre temes delicats. Us convido a que vegeu, si més no, uns minuts del vídeo, i comprobareu si és o no un bon comunicador.

Un cop tots vam haver escrit el nostre personatge, vam realitzar una posada en comú de les nostres opinions, complementant-les i afegint-ne nous adjectius. Alguns dels comunicadors més destacables són aquests:

• Pep Guardiola: passional, sincer, educat, cult, intel·ligent.
• Pepe Rubianes: còmic, transparent, facilitat per connectar amb el públic.
• Josep Cuní: credibilitat, bona entonació.
• Andreu Buenafuente: dinàmic, graciós, expressiu.
• Joan Laporta: directe, clar, domina la llengua, bona presència.
• Artur Mas: proper, correcte, precís.
• Risto Mejide: directe, explosiu, sincer, capta l'atenció.

Va ser una classe dinàmica i divertida, ja que tots els personatges i característiques van ser anotades a la pissarra, fent més clar i entenedor l'exercici, i facilitant seguir-ne el fil. També ens va ajudar a aprendre a fixar-nos en les habilitats comunicatives dels personatges públics. Per acabar, i sense ànim d'ofendre a ningú, m'agradaria anomenar a algú mancat de totes aquestes habilitats, ja que, de la mateixa manera que ens podem fixar en els que les tenen, també en trobem que no. El primer nom que em ve al cap és el del Sr. Daniel Sánchez Llibre, amb un mal ús de la llengua catalana, poca claredat, mala expressió, frases amb estructures incorrectes, etc.

Amb aquest afegiment poso punt i final a aquesta entrada que parla dels bons comunicadors, amb l'esperança de no haver violat cap de les característiques nombrades.

Recitació

Una de les activitats obligatòries que hem realitzat a l'assignatura de COED ha estat la de recitar davant de tots els companys un breu text. Podíem escollir entre un poema, un conte, una llegenda o fins i tot un monòleg.

Jo vaig decidir recitar un conte en vers, molt semblant a un poema, però amb característiques estructurals semblants a un conte. La idea em va semblar força original, i s'adaptava al requisit marcat, que deia que havíem de recitar el text de la forma més fidel possible a l'original.

El conte en vers en qüestió es titula Dues gosses, i és d'origen popular:

Era una gossa rodaire
sense casa, ni aixopluc,
que en buscava neguitosa
per poder-hi donar a llum.

Visità una coneguda
i va dir-li amb son lladruc:
- Recull-me, bona companya,
en ton jaç de sec pallús;
tinc por de morir glaçada
amb mos fills que no han nascut.-

L'altra gossa compassiva
i amorosa la recull
i li diu: - En ma caseta
solament tenir-te puc
fins que estiguis reforçada
i tos fills hagins crescut -

Al cap d'un temps ja corrien
els cadells grandets, mosuts;
llavors la gossa mestressa
diu a l'altre sense embulls:

-Amiga, ja ha arribat l'hora
que busquis nou aixopluc;
ja veus que t'he protegida
potser més del que he pogut,
els teus fills ja corren força,
albergar-te més no puc.-

I l'altra malagraïda
li respon amb to sorrut:
- Com que jo sóc la més forta,
companya, marxar no vull.-
i encara engegà per paga
una rècula d'insults.

Així la pobra gosseta
el seu jaç hagué perdut,
com passa als homes que es fien
dels dolents i malastrucs.

Aquesta activitat suposava un repte important, ja que requeria controlar tant els inevitables nervis com els aspectes importants d'un discurs en públic que hem anat treballant durant el semestre, com la vocalització, volum de veu o llenguatge corporal. Ha estat una molt bona prova i vàlid entrenament per adquirir un millor nivell en la nostra capacitat d'expressar-nos en públic.

A continuació podeu veure la recitació enregistrada en vídeo, duta a terme gràcies a la meva companya Laura Hedo:




Autoavaluació:

Després de veure la meva recitació en vídeo puc valorar els aspectes positius i els negatius. Primerament cal dir que estava, com tots, força nerviós, però crec que vaig saber controlar força bé els nervis, perquè aquest aspecte no destaca especialment. En segon lloc també afegir que estic força parat, però gesticulo amb les mans, amb un intent, no sé si en va, de realitzar un bon llenguatge no-verbal. També vull apuntar que el volum de veu, velocitat, i pronunciació es troben dins de la correcció, tot i que sempre es pot millorar. Finalment, recalcar que m'entrebanco en algun moment, perdent el ritme que portava anteriorment.

En general estic satisfet, i si m'hagués d'assignar una nota, aquesta seria un bé, però, en aquest cas, la professora és qui té l'última paraula.

Habilitats comunicatives

Fa unes setmanes, durant la sessió de COED, l'Imma ens va definir textualment en què consistien les habilitats que ha de posseir un usuari de la llengua per ser eficaç en la comunicació amb els altres. Aquestes accions són les següents:

1. Llegir: és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Podem afirmar doncs, que llegir és comprendre.

Aquesta acció té diverses implicacions:

• Es tracta d'un procés actiu, ja que el lector va construint el significat que entén del text. Aquest significat no és obligatòriament el mateix que el de l'autor o el d'un altre lector, és una interpretació pròpia.

• Sempre existeix un objectiu en la lectura, ja sigui per comprendre quelcom, aprendre com funciona un aparell, o per pur plaer.

• Es produeix una interacció entre qui llegeix i el text. El lector relaciona allò que ja sap amb el text, adaptant-lo als seus coneixements previs.

• Implica el procés de predicció i inferència. El de predicció perquè el lector mentre llegeix va formulant una hipòtesi sobre el significat del que llegirà a continuació. Inferència vol dir comprendre una part del text prenent el context com a guia.

2. Escriure: mitjançant aquest procés es produeix un text significatiu.

3. Parlar: consisteix en expressar un pensament mitjançant el llenguatge articulat, de manera coherent, clara, i tenint en compte la correcció i l'adequació segons la situació comunicativa.

4. Escoltar: consisteix en comprendre un missatge a través d'un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment. Cal respectar l'emissor i ser objectiu per entendre allò que diu. També cal tenir en compte els seus objectius i idees.

Un cop sabem al peu de la lletra què volen dir aquestes accions quotidianes, som més capaços de reflexionar-hi i dur-les a terme amb més eficàcia.

Què t'inspira aquesta cançó?

Aquesta és la pregunta que ens va llençar l'Imma en una de les primeres sessions de l'assignatura.

Va escollir una sèrie de cançons, i ens va proposar que, durant la seva escolta, escrivíssim quins adjectius o sensacions ens transmetia. Alguna cançó de les proposades no les coneixia, i això assegurava la transparència i espontaneïtat a l'hora d'anotar què ens deia la cançó. Val a dir que aquestes descripcions són completament subjectives, i algunes poden anar més enllà del que es pot esperar. A continuació estan escrites les cançons i al costat el sentiments que em generava escoltar-les.

• Gripau blau, del Xesco Boix, em va transmetre burla cap algú, amb un cert ànim de menyspreu en clau d'humor.

• Lila, dels reusencs Whiskyn's, em va inspirar sentiment de joventut, vitalitat i llibertat.
  

• Pedro Navaja, en la seva versió més rumbera em va aportar sensació de vida de carrer, negocis negres, drogues i alcohol. En definitiva, el que popularment coneixem per "mala vida".
  
• Com un puny, del cantautor Raimon, era plena de nostàlgia, amor, reflexió i llunyania
  
• La nit de sant Joan, de Jaume Sisa, em va evocar certa ironia, follia, fantasia i màgia.
  

Quan vam acabar vam posar en comú les anotacions de cadascú, i vam poder comprobar la diversitat d'opinions i les diferents percepcions de cada persona al rebre un estímul extrern. També vam poder veure com les cançons són una bona eina descriptiva. Va ser una classe diferent i alegre, que convidava a reflexionar i a deixar-se endur per les emocions.

Qui ets, tu?

Fa uns dies la classe de Comunicació oral, escrita i digital es va convertir en una petita però peculiar exposició fotogràfica. Cadascun de nosaltres havíem penjat una fotografia a la paret, en la que descrivíem un altre company de classe. L'exercici va guanyar atractiu amb el fet que entre nosaltres no ens coneixíem gaire, només el que unes setmanes ens havien permès.


Em va costar una mica trobar la persona que volia descriure, però finalment em vaig decidir per la Clara Antonio. Tot i que no era de les persones amb les que més em relacionava, em va inspirar per realitzar l'activitat.


La foto està titulada "Vitalitat", i consta de dos elements. El primer és una partitura musical, i ho vaig escollir per mostrar l' estima que té a la música, a qui li dedica molts esforços i hores del seu temps. El segon element són dues margarides. Aquestes flors simbolitzen la joventut i la senzillesa que desprèn la Clara quan la observo a classe. També m'inspiren innocència i naturalitat, dues característiques que la descriuen. També vull afegir que el títol l'he triat basant-me en ajuntar els dos elements de la fotografia, ja que tant la música com les flors són vida en estat pur.


Aquest exercici l'he valorat molt positivament. Ens va ajudar a conèixer una mica més a cada company del grup, en un moment de curs en el que no sabíem res d'alguns d'ells. Va posar a prova la nostra imaginació, ja que no teníem pràcticament cap pauta a l'hora d'escollir una imatge. També va significar un repte, perquè vam haver d'exposar oralment la nostra fotografia, tot descrivint-la i justificant el "per què". Finalment, vam haver de trobar-li un títol adequat, cosa que és molt més difícil del que sembla. I per què no dir-ho...vam passar una estona divertida, plena de complicitat i companyonia.