El passat dijous dia 20 de novembre vam visitar l'escola Pompeu Fabra, situada al barri de Sant Andreu de Barcelona. La visita va constar de dues parts. La primera va consistir en una àmplia explicació del funcionament i organització de l'escola i les seves activitats. Per introduir-nos en el tema la directora ens va donar les dades més generals sobre l'escola, com ara que alberga dos-cents vint-i-vuit alumnes, que el càrrec de direcció va rotant entre el professorat, que l'edifici actual tenia escassos set anys d'antiguitat, etc.
Una de les principals característiques del centre és que el currículum escolar està organitzat en projectes de treball. Cada trimestre se'n demana un. Això significa que els alumnes han d'elaborar un treball sobre un tema concret. El desenvolupament d'aquest document està distribuït en diferents fases. Primer cal triar el tema sobre el qual treballaran els alumnes. Són ells mateixos els qui en proposen i, amb l'ajuda del professor, acaben establint-ne un. La següent tasca és escriure un índex, que pot variar durant el projecte; seguidament cal fer una recerca, documentar-se i fer una bona utilització de la informació. Finalment, s'entrega el dossier i s'exposa oralment, tant davant dels companys,i, com en el cas del cicle superior, també davant dels pares. Tot aquest procés és seguit pel mestre, avaluant tant en l'inici, durant i en el resultat final.
Aquest mètode de treball crec que és molt útil per a que aprenguin a prendre decisions, ja que són ells qui trien els temes. Els obliga a ser constants en la recerca d'informació, i també a ser capaços de sintetitzar-la per a transmetre-la.
Amb els projectes de treball també s'estimula tant el treball en grup com individualment.
El paper del professor ha de ser el de intermediari entre informació i alumne. També té l'obligació d'estar en constant renovació de coneixements, i ha de fomentar la cooperació entre els seus alumnes.
Ara bé, el de l'alumne és el de ser participatiu durant la classe i fer un bon ús de la comunicació oral i escrita. També ha de ser crític amb allò que l'afecta i també cooperant.
Aquesta actitud es veu reflectida en altres activitats que es duen a terme a l'escola, com per exemple la realització d'uns tallers, on s'hi barregen alumnes de diferents cursos i en els que es tracten camps molts diversos com la ciència o l'art. També existeixen setmanes temàtiques, on s'aprofundeix en alguna matèria concreta, com les matemàtiques, la llum, el medi ambient, etc...
Un cop acabada l'explicació teòrica sobre la filosofia de l'escola, vam tenir la oportunitat de veure el centre en sí: vam recórrer els passadissos, vam entrar a alguna aula buida, i vam travessar el pati. Aquesta va ser la part més atractiva de la visita, tot i que no vam poder presenciar cap classe ni veure els nens fent altra cosa que jugar pel camp de futbol.
Val a dir, però, que els passadissos eren plens de creacions artístiques fetes pels alumnes, fotos seves, pancartes on lluïen colors molt vius, etc.
Aquesta escola em va semblar un bon exemple de centre públic. Em va transmetre una sensació d'una educació molt viva i atenta, transparent i humil, amb l'objectiu de formar persones capaces d'organitzar la seva feina. Vaig valorar molt positivament el mètode de projectes de treball, perquè prepara els nens pel futur acadèmic que els espera. En certa mesura, l'alegria i felicitat que s'hi respirava em va recordar a l'escola on vaig anar jo a la primària, on cada nen era diferent i tenia el dret de ser respectat i escoltat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada