El passat dilluns dia 16 de novembre vam assistir a una conferència que portava com a títol “Fer de mestre”, i l'exposava l'Eulàlia Bosch, una professora de filosofia i autora de llibres pedagògics.
Per començar cal dir que va utilitzar un to proper al públic, i es va mostrar natural davant tots nosaltres, i això que no érem precisament pocs.
L'Eulàlia va remarcar la importància que té donar a conèixer la ciutat on creix el nen, i motivar-lo per a que se senti arrelat en ella. Aquesta estima i coneixement del propi entorn a vegades s'oblida, i trobo molt encertat insistir en aquest aspecte, ja que li dóna estabilitat, motivació i capacitat per desenvolupar-se en diferents situacions als nens.
L'escola, va dir, és un dels edificis tan important com oblidat. Opino que aquesta frase va obligar a reflexionar a tothom, perquè ens vam adonar de la poca presència i prestigi que se li dóna als centres educatius en les ciutats, quan són “la fàbrica” dels futurs ciutadans que l'habitaran.
La professora Bosch va transmetre'ns una visió pedagògica molt semblant a la que rebem dels nostres professors a la facultat. Donava molta importància al fet de veure el nen com algú que creix, i no com un simple nen. El mestre l'ha d'acompanyar en el seu camí, i ha de ser el seu millor aliat. És un punt de vista que poc a poc se'ns està inculcant, i que pot ser la clau per convertir-nos en uns bons mestres de veritat; algú que arriba als alumnes.
També va recordar-nos el gran valor que tenen les arts en l'educació: tant la pintura, com la música, l'arquitectura o la dansa. Va definir-les com el gran aliment d'un mestre, la curiositat del món adult, i la porta al coneixement. Crec que un professor que utilitza les diferents arts com a eina educativa aconseguirà estimular en els seus alumnes una sensibilitat que els acompanyarà sempre, i de ben segur seran capaços d'agrair.
Va utilitzar de forma exemplar els suports que hem anat aprenent. Les fotografies acompanyaven i donaven coherència a la seva explicació, i els vídeos introduïen altres continguts d'interès.
Per acabar, vull remarcar una metàfora que va utilitzar per descriure la tasca que hem de dur a terme els estudiants. Les vaques van al prat, pasturen l'herba dels prats, i tornen al corral a pair-ho. Paral·lelament, els estudiants hem d'anar pel món amb una llibreta anotant tot allò que ens cridi l'atenció, que ens semblin curiositats, per després rumiar-ho a casa i reflexionar-hi fins que un dia ens sigui útil. Això explica l'objectiu incessant que ha de tenir un mestre, el de tornar-se un savi, perquè amb la didàctica sola no anem enlloc. Aquestes ganes d'aprendre ajudaran que realitzem més o menys la difícil tasca de “fer de mestre”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada