El passat dijous 26 de novembre vam desplaçar-nos fins a Badalona per fer una visita a una escola situada en la part més alta d'aquesta ciutat: l'escola Pere Vergés. Érem un grup d'uns divuit, i estàvem acompanyats per la professora Montse Alguacil.
Sobre les nou del matí, vam entrar a l'edifici, antic però molt ben ambientat i distribuït per dins. Està rodejat d'una extensa zona que recorda a un bosc. Un cop allí, ens van guiar fins al despatx del director. Era un home jove, ex-alumne del centre, i amb una gran capacitat per a la comunicació. Amb el suport d'una presentació digital, ens va donar una idea bastant fidel de com és l'escola que dirigeix.
El tret principal d'aquesta escola és que els alumnes de cada classe estan agrupats per tres colors: el blanc, el verd i el blau. Durant cada trimestre van acumulant punts a mesura que van assolint objectius i executen bones accions i bons comportaments. A final de trimestre, el color que ha obtingut més puntuació té dret a formar el consell escolar. A partir d'aquest moment, els alumnes que ho desitgen poden presentar-se per ser cap del consell, i així poder fer arribar a la direcció i professorat les seves inquietuds, preocupacions i suggerències per a contribuir a la millora del funcionament. Aquests alumnes presenten les seves candidatures, elaborant un full de presentació i exposant els canvis que volen assolir. També es realitzen mítings en tota regla on defensen la seva candidatura. Finalment, es produeixen les eleccions i s'acaba escollint a un únic candidat que es converteix en cap del consell. Aquesta mentalitat en l'escola provoca que els alumnes tinguin un sentiment de responsabilitat i pertanyença al seu color, en aquest cas. També estimula a aquells que tenen dots de lideratge, i els ensenya en què consisteix la competitivitat, ja que, com en la vida, alguns cops surts guanyador i altres no pot ser així.
També es realitzen una mena d'olimpíades, on els tres colors realitzen una sèrie d'exercicis, posant a prova la seva capacitat física, mental, i el seu nivell de companyerisme. I tot això alhora que gaudeixen i s'ho passen bé.
En aquesta escola també existeixen molts més càrrecs, com l'encarregat del menjador, de la biblioteca, de cuidar l'hort, etc. Això fomenta l'esforç diari, i mostra els fruits que dóna la feina ben feta i elaborada. Aquests càrrecs van rotant durant tot el curs, així tots els nens experimenten en diverses àrees i van coneixent les seves habilitats i capacitats en cadascuna d'elles.
L'hora del menjador no només consisteix en “menjar”. Es converteix en l'estona on es parlen dels successos del dia, preocupacions o anècdotes succeïdes. Els professors dinen en les mateixes taules que els nens, afegint confiança i complicitat en les seves relacions. L'encarregat del menjador para la taula, serveix els plats i té l'objectiu de mantenir l'ordre en la seva taula. De tant en tant, aquesta estona és amenitzada amb música o altres activitats que saben dur a terme els mateixos alumnes. Una curiositat del menjador és que els nens aprenen ràpid a pelar les fruites, un fet que molta gent jove no és capaç de fer correctament. A això no és tot, amb les pells elaboren petites obres artístiques, un fet que estimula i fomenta la creativitat artística ja des de ben petits.
Aquesta escola també és especial en un altre aspecte. Hi ha un joc de taula al que estan “obligats” a jugar cada setmana. Es tracta dels escacs. Està científicament comprovat que aquest joc és el millor exemple per desenvolupar cognitivament els nens, ja que exigeix concentració, estratègia, intel·ligència i perícia. A més, quin millor passatemps existeix per aquells dies plujosos on no és possible sortir al pati a jugar?
Un altre càrrec que assumeixen els nens és el de jardiner. Comporta tenir cura de la part més verda del centre: el pati, i sobretot l'hort. Cada dia ajuden al senyor jardiner en les seves tasques: portar sorra amb els carretons (que també tenen nom propi), collir les hortalisses madures, plantar les llavors a cada zona de l'hort, etc. És una activitat que forma part d'una educació vivencial, que els permet descobrir la grandesa de la naturalesa, aprenen a aprofitar-se'n, i li atorguen el respecte i la cura que necessita. Quan cullen els fruits, el cuiner prepara un gran dinar i tots tasten les produccions del seu propi hort.
L'àrea musical té molta importància en l'escola. Casualment, la nostra visita va coincidir amb la setmana següent del festival de Santa Cecília, i el meu petit grup, durant la visita guiada, vam tenir la oportunitat de veure dues petites interpretacions dels nens de P5, que ens van regalar dues cançons molt ben cantades. Ells s'ho passaven d'allò més bé mentre que les seves oïdes s'anaven educant inconscientment. En aquesta aula vaig poder comprovar la responsabilitat i rigor dels nens, ja que mentre tota la classe cantava, un nen estava apartat al nostre costat. Em vaig apropar a ell i li vaig preguntar per què no cantava, i em va dir que estava castigat perquè s'havia comportat malament. Ell assumia la seva culpa, i de ben segur que el fet de perdre's la oportunitat de cantar per als universitaris el va fer reflexionar sobre allò que està ben fet i allò que no tant.
Durant la visita al centre vam tenir la oportunitat d'entrar a una classe de sisè. La professora els va demanar als encarregats de cada àrea que ens expliquessin en què consistia la seva tasca. Va ser sorprenent la facilitat que tenien per parlar, el to que utilitzaven, i el registre i vocabulari que ja havien assolit. Tots els altres escoltaven en silenci, respectant el torn de paraula sense trepitjar-se els uns als altres. Van demostrar que la filosofia de l'escola era eficient i donava bons resultats.
Finalment també vam visitar la biblioteca. Era petita però acollidora, i estava molt ordenada. En una estanteria hi havien col·locats els llibres obligatoris, mentre que a les altres hi havien llibres de tota mena i assignatura. En la biblioteca es portava a terme una acció que pot tenir un alt valor sentimental quan els nens creixen: durant la seva estança a l'escola s'elaboren fitxes on s'apunten tots els llibres que cada nen llegeix, conservant així tot allò que els va ajudar a créixer i recordant què els va aportar cadascun d'ells.
Una de les últimes curiositats que vull destacar del centre és que durant una setmana els nens agafen el rol dels professors i fins i tot del director. Amb aquest intercanvi els nens experimenten el que comporta ser professor, i se n'adonen de la complexitat d'aquesta tasca. Un cop ho han viscut, corregeixen certes conductes que tenien abans, com parlar a classe, reclamar més hores de pati o no fer la feina que demana el professor durant la classe.
En definitiva, em va sorprendre molt aquesta escola, pels seus innovadors mètodes i l'eficàcia dels mateixos. S'hi respirava un ambient de germanor, gaire bé endogàmic, però en qualsevol cas els nens se'ls veia preparats i capacitats per a seguir endavant tant en la seva vida acadèmica, com en la social i personal. És un bon exemple d'una educació on els nens són tractats com persones, i no com uns individus sense cap coneixement que cal educar. Rebien un tracte, sense oblidar la seva edat, com si fossin gent adulta i madura, i els obligaven a assumir tota mena de responsabilitats que de ben segur els va preparant per el seu futur laboral que creixin.
M'agradaria afegir una part crítica en el meu informe, ja que, com en tot, també hi havia parts no tan positives. Crec que amb la separació per colors a les classes podien fomentar la creació de petits grups on no hi regnés la millor de les companyonies, donant lloc a disputes o males relacions en el sistema. També opino que el fet de donar la oportunitat de presentar-se a cap de conseller pot originar una competitivitat poc sana entre els companys del mateix color. Aquests són els únics “però” que em transmet aquesta, quasi podríem dir, “idíl·lica” escola.
