Primerament ens explica que podem classificar aquestes característiques segons el context, que fa referència al temps i l'espai entre d'altres. L'altre característica de la que ens parla és la textual, que se centra pròpiament en el text del missatge, analitzant la gramàtica, estructures sintàctiques, etc.
Un fet que ha canviat l' utilització d' aquests dos codis ha estat la tecnologia: per exemple, una de les propietats del codi oral era l' immediatesa, però des de l' existència del fax o internet, tant el codi oral com escrit són igual d' eficaços.
Seguidament ens situa en les diferències contextuals de les que hem parlat abans: ens parla de com rebem ambdós canals, l' espontaneïtat del canal oral, l' efimeritat d' aquest, la importància dels codis no-verbals, la interacció, i la importància del context. Per tant, també ens mostra les mateixes característiques contràries pel codi escrit.
A continuació fa referència a les diferències textuals, tals com l' adequació, la coherència, la cohesió, la gramàtica, tant la fonologia i grafia com la morfologia, sintaxi i també el lèxic.
Amb aquestes comparacions de les característiques dels dos codis sabem que l'escrit en té unes de pròpies que el fan clarament diferent a l'oral. Aquestes característiques les haurem de tenir en compte sempre que vulguem escriure quelcom amb sentit i coherència.
La segona part del document ens parla dels codis escrit i oral des d' un punt de vista històric. Ens presenta les teories de dos dels principals personatges que han estudiat la seva evolució: Vigner i Scinto.
Gérard Vigner teoritza el tema des d' un punt de vista més didàctic i separa en tres concepcions diferents del tema:
L'escrit tradicional, on l'escrit és l'objecte exclusiu de l' aprenentatge
L'escrit codi segon, on el codi oral és l'objecte primer i primordial.
L'escrit, llengua, on l' oral i l' escrit són autònoms.
Vigner prefereix sobre les altres a l' última classificació, ja que diu cap de les dues altres són dependents entre elles, ja que des que l' home escriu, ho va fer per poder emmagatzemar informació, i no només per transcriure el codi oral.
L'altre teoria és la de Scinto, que també fa una divisió de tres per explicar la seva teoria.
El model dependent o tradicional, on el codi oral es considera la manifestació principal de la llengua.
El model equipol·lent, que diu que és igual de natural i l' utilització tant del codi escrit com de l' oral, i que, a més, aquests estan lligats entre sí.
I per acabar el model independent, que defensa que de la llengua poden partir els dos codis o, inclòs, altres manifestacions, però que entre ells són absolutament aliens.
En conclusió, els dos autors defensen que els dos codis són autònoms, però que la grandesa del llenguatge es basa en trobar l' equilibri entre l'un i l'altre.
Aquest document resulta de gran interès per conèixer millor una de les nostres principals expressions comunicatives, les seves característiques, els estudis que se n'han extret i la seva evolució amb el pas dels anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada