Qui és un bon comunicador?

Fa unes setmanes a la classe de COED, l'Imma ens va demanar que penséssim en algun personatge públic que ens semblés un bon comunicador. També havíem de justificar la nostra elecció, tot dient els adjectius que li atorgaríem per tenir aquesta habilitat.

Jo vaig anotar al Josep Lluís Carod Rovira. Més enllà d'ideologies polítiques, sempre m'ha semblat un home capaç de dir allò que pensa amb respecte, valentia, sinceritat i aportant bons arguments.

Una bona demostració d'aquestes hablitats és aquest vídeo de la seva participació en el programa de TVE Tengo una pregunta para usted. Crec que queda patent la seva capacitat del que ja he citat anteriorment, i sobretot, la facilitat i seguretat que té al respondre preguntes sobre temes delicats. Us convido a que vegeu, si més no, uns minuts del vídeo, i comprobareu si és o no un bon comunicador.

Un cop tots vam haver escrit el nostre personatge, vam realitzar una posada en comú de les nostres opinions, complementant-les i afegint-ne nous adjectius. Alguns dels comunicadors més destacables són aquests:

• Pep Guardiola: passional, sincer, educat, cult, intel·ligent.
• Pepe Rubianes: còmic, transparent, facilitat per connectar amb el públic.
• Josep Cuní: credibilitat, bona entonació.
• Andreu Buenafuente: dinàmic, graciós, expressiu.
• Joan Laporta: directe, clar, domina la llengua, bona presència.
• Artur Mas: proper, correcte, precís.
• Risto Mejide: directe, explosiu, sincer, capta l'atenció.

Va ser una classe dinàmica i divertida, ja que tots els personatges i característiques van ser anotades a la pissarra, fent més clar i entenedor l'exercici, i facilitant seguir-ne el fil. També ens va ajudar a aprendre a fixar-nos en les habilitats comunicatives dels personatges públics. Per acabar, i sense ànim d'ofendre a ningú, m'agradaria anomenar a algú mancat de totes aquestes habilitats, ja que, de la mateixa manera que ens podem fixar en els que les tenen, també en trobem que no. El primer nom que em ve al cap és el del Sr. Daniel Sánchez Llibre, amb un mal ús de la llengua catalana, poca claredat, mala expressió, frases amb estructures incorrectes, etc.

Amb aquest afegiment poso punt i final a aquesta entrada que parla dels bons comunicadors, amb l'esperança de no haver violat cap de les característiques nombrades.

eyeos

Una activitat que vam dur a terme amb el professor Jorge Coderch va ser la següent: vam ajuntar-nos en grups de quatre, i cada grup va escollir un programa d'una llista que ens va facilitar el professor. Tots aquests eren dins de la família del programari lliure. Un cop escollit el programa, havíem d'elaborar una presentació amb el Google Docs, i preparar una exposició oral on hi explicaríem a la resta dels companys la informació més important sobre l'aplicació, així com el seu origen i funcions principals entre d'altres.

El meu grup estava format per l'Isaac Serrano, el David Catchot, la Marta Rodríguez Antón i jo. El programa que vam escollir va ser l'eyeos. Tot seguit us mostro la nostra presentació, i continuació us resumiré les dades més rellevants que vam mencionar durant la nostra exposició:

• Creat al 2005 a Catalunya
  
• És un escriptori virtual. Només cal connexió a internet per accedir al teu escriptori.
  
• Estructura senzilla i clara.
• Gran varietat d'aplicacions: editor de text i d'imatges, reproductor de música, agenda personal, presentacions, correu electrònic, i joc d'escacs entre molts d'altres.
• Major seguretat i restriccions en la privacitat.
  
• Dirigit a un gran ventall de públic, ja que se'n poden fer molts usos: un ús personal; en un àmbit educatiu, com per exemple per fer treballs en grup; a nivell empresarial, per compartir dades o estadístiques, o fins i tot, en les administracions públiques.

La meva valoració del programa va condicionada pel fet que jo no coneixia aquest programa, ja que porta poc temps a disposició dels usuaris, però sense dubte, crec que significa una eina clau per a aquella gent la qual la seva professió està lligada amb el món informàtic. El fet de poder treballar amb els nostres arxius sense haver de dur-los a sobre és una gran comoditat. A més, un altre factor que valoro molt positivament és la cura que es té amb la seguretat dels arxius, tant per no perdre'ls, com per conservar la privacitat personal. Així doncs, de ben segur que pensaré en l'eyeos quan em trobi en alguna situació on em pugui resoldre alguna incomoditat.

Eduwiki

Durant una classe de Gestió de la informació i TIC vam conèixer un nou recurs que ens pot ser d'ajuda quan en un futur siguem mestres. Es tracta de l'Eduwiki, una enciclopèdia digital educativa dirigida a alumnes de primària i també de secundària. Tot i que el projecte és força recent, cada vegada rep més col·laboracions, i dia rere dia va creixent i prenent protagonisme en les vides acadèmiques dels més joves.

La pràctica era en grup, integrat pel Pol Laorden, l'Héctor Ros i el Javi Lahoz, i consistia en navegar per aquesta web i decidir quina definició podíem afegir-hi per tal de completar l'enciclopèdia. Nosaltres vam escollir un animal, ja que sempre criden l'atenció dels nens. Aquest animal va ser el tigre. Vam utilitzar el Google Docs per poder treballar en comú, i també per crear la posterior presentació.

Fer aquesta activitat em va fer descobrir l'altra cara de cercar informació per internet. Fins ara sempre havia estat el receptor de l'acció, i en la pràctica ens vam convertir en els emissors de la informació. És gratificant pensar que a algun nen o nena li servirà d'ajuda allò que un dia tu vas posar al seu abast.

Aquest va ser el resultat final de la pràctica:

Recitació

Una de les activitats obligatòries que hem realitzat a l'assignatura de COED ha estat la de recitar davant de tots els companys un breu text. Podíem escollir entre un poema, un conte, una llegenda o fins i tot un monòleg.

Jo vaig decidir recitar un conte en vers, molt semblant a un poema, però amb característiques estructurals semblants a un conte. La idea em va semblar força original, i s'adaptava al requisit marcat, que deia que havíem de recitar el text de la forma més fidel possible a l'original.

El conte en vers en qüestió es titula Dues gosses, i és d'origen popular:

Era una gossa rodaire
sense casa, ni aixopluc,
que en buscava neguitosa
per poder-hi donar a llum.

Visità una coneguda
i va dir-li amb son lladruc:
- Recull-me, bona companya,
en ton jaç de sec pallús;
tinc por de morir glaçada
amb mos fills que no han nascut.-

L'altra gossa compassiva
i amorosa la recull
i li diu: - En ma caseta
solament tenir-te puc
fins que estiguis reforçada
i tos fills hagins crescut -

Al cap d'un temps ja corrien
els cadells grandets, mosuts;
llavors la gossa mestressa
diu a l'altre sense embulls:

-Amiga, ja ha arribat l'hora
que busquis nou aixopluc;
ja veus que t'he protegida
potser més del que he pogut,
els teus fills ja corren força,
albergar-te més no puc.-

I l'altra malagraïda
li respon amb to sorrut:
- Com que jo sóc la més forta,
companya, marxar no vull.-
i encara engegà per paga
una rècula d'insults.

Així la pobra gosseta
el seu jaç hagué perdut,
com passa als homes que es fien
dels dolents i malastrucs.

Aquesta activitat suposava un repte important, ja que requeria controlar tant els inevitables nervis com els aspectes importants d'un discurs en públic que hem anat treballant durant el semestre, com la vocalització, volum de veu o llenguatge corporal. Ha estat una molt bona prova i vàlid entrenament per adquirir un millor nivell en la nostra capacitat d'expressar-nos en públic.

A continuació podeu veure la recitació enregistrada en vídeo, duta a terme gràcies a la meva companya Laura Hedo:




Autoavaluació:

Després de veure la meva recitació en vídeo puc valorar els aspectes positius i els negatius. Primerament cal dir que estava, com tots, força nerviós, però crec que vaig saber controlar força bé els nervis, perquè aquest aspecte no destaca especialment. En segon lloc també afegir que estic força parat, però gesticulo amb les mans, amb un intent, no sé si en va, de realitzar un bon llenguatge no-verbal. També vull apuntar que el volum de veu, velocitat, i pronunciació es troben dins de la correcció, tot i que sempre es pot millorar. Finalment, recalcar que m'entrebanco en algun moment, perdent el ritme que portava anteriorment.

En general estic satisfet, i si m'hagués d'assignar una nota, aquesta seria un bé, però, en aquest cas, la professora és qui té l'última paraula.

Pràctica amb el Movie Maker

Durant una sessió a la classe de TIC, vam estar treballant amb un programa gratuït que ve inclòs al sistema operatiu de Windows: el Movie Maker. Aquest editor de vídeo ens permet crear-ne experimentant amb transicions, efectes, títols o crèdits.

La nostra pràctica consistia en una sèrie de passos:

1. Vam escollir una imatge de la xarxa, i a continuació la vam posar a punt amb el GIMP.

2. Més tard vam utilitzar l'Audacity, un editor d'àudio. Vam crear una pista on vam gravar un text escrit amb la nostra veu, i en una altra pista, vam incloure una cançó escollida d'entre una llista que estava a la nostra disposició. Jo vaig escollir la cançó Heal the world de Michael Jackson. Un cop vam tenir les dues pistes, vam retallar el tros de la cançó que ens interessava, i vam reajustar els volums per evitar que les dues pistes es trepitgessin.

3. Ara ja només quedava ajuntar la imatge i el so. Vam obrir el Movie Maker, i hi vam afegir els dos arxius. Per acabar, vam afegir la transcripció del text parlat en el vídeo, per a poder seguir-ne el fil més fàcilment. Per finalitzar, vam reduir la qualitat del vídeo per a poder-lo pujar al nostre bloc més fàcilment.

Un cop fet el vídeo m'agradaria destacar la sorpresa que vaig tenir al veure la senzillesa de la funcionalitat del programa. Jo el desconeixia, i el considero una bona eina per al futur, ja que pot ser-me d'ajuda en exposicions, treballs, recopilació de fotografies, etc. Per tant, entra a la llista del programari lliure útil descobert a les classes de TIC.

Aquest és el resultat final:

Habilitats comunicatives

Fa unes setmanes, durant la sessió de COED, l'Imma ens va definir textualment en què consistien les habilitats que ha de posseir un usuari de la llengua per ser eficaç en la comunicació amb els altres. Aquestes accions són les següents:

1. Llegir: és el procés a través del qual es comprèn un text escrit. Podem afirmar doncs, que llegir és comprendre.

Aquesta acció té diverses implicacions:

• Es tracta d'un procés actiu, ja que el lector va construint el significat que entén del text. Aquest significat no és obligatòriament el mateix que el de l'autor o el d'un altre lector, és una interpretació pròpia.

• Sempre existeix un objectiu en la lectura, ja sigui per comprendre quelcom, aprendre com funciona un aparell, o per pur plaer.

• Es produeix una interacció entre qui llegeix i el text. El lector relaciona allò que ja sap amb el text, adaptant-lo als seus coneixements previs.

• Implica el procés de predicció i inferència. El de predicció perquè el lector mentre llegeix va formulant una hipòtesi sobre el significat del que llegirà a continuació. Inferència vol dir comprendre una part del text prenent el context com a guia.

2. Escriure: mitjançant aquest procés es produeix un text significatiu.

3. Parlar: consisteix en expressar un pensament mitjançant el llenguatge articulat, de manera coherent, clara, i tenint en compte la correcció i l'adequació segons la situació comunicativa.

4. Escoltar: consisteix en comprendre un missatge a través d'un procés cognitiu de construcció del significat i d'interpretació d'un missatge pronunciat oralment. Cal respectar l'emissor i ser objectiu per entendre allò que diu. També cal tenir en compte els seus objectius i idees.

Un cop sabem al peu de la lletra què volen dir aquestes accions quotidianes, som més capaços de reflexionar-hi i dur-les a terme amb més eficàcia.

Què t'inspira aquesta cançó?

Aquesta és la pregunta que ens va llençar l'Imma en una de les primeres sessions de l'assignatura.

Va escollir una sèrie de cançons, i ens va proposar que, durant la seva escolta, escrivíssim quins adjectius o sensacions ens transmetia. Alguna cançó de les proposades no les coneixia, i això assegurava la transparència i espontaneïtat a l'hora d'anotar què ens deia la cançó. Val a dir que aquestes descripcions són completament subjectives, i algunes poden anar més enllà del que es pot esperar. A continuació estan escrites les cançons i al costat el sentiments que em generava escoltar-les.

• Gripau blau, del Xesco Boix, em va transmetre burla cap algú, amb un cert ànim de menyspreu en clau d'humor.

• Lila, dels reusencs Whiskyn's, em va inspirar sentiment de joventut, vitalitat i llibertat.
  

• Pedro Navaja, en la seva versió més rumbera em va aportar sensació de vida de carrer, negocis negres, drogues i alcohol. En definitiva, el que popularment coneixem per "mala vida".
  
• Com un puny, del cantautor Raimon, era plena de nostàlgia, amor, reflexió i llunyania
  
• La nit de sant Joan, de Jaume Sisa, em va evocar certa ironia, follia, fantasia i màgia.
  

Quan vam acabar vam posar en comú les anotacions de cadascú, i vam poder comprobar la diversitat d'opinions i les diferents percepcions de cada persona al rebre un estímul extrern. També vam poder veure com les cançons són una bona eina descriptiva. Va ser una classe diferent i alegre, que convidava a reflexionar i a deixar-se endur per les emocions.